Avui un poble maltractat, oprimit, i tot s’ha de dir, molt poc ambiciós, ha aconseguit un nou objectiu, hem arribat a pujar a un podi del prestigiós però poc esportiu espectacle de la Formula 1. Amb la segona plaça ens hem quedat amb la mel als llavis, però sort que Pere no ha passat el primer per la línia d’arribada, la irònica situació d’un català premiat amb l’himne espanyol, em fa fàstic, i sí! Ho hem viscut molts cops, i en tots ells tot allò que restava al meu estómac s’obria pas cap a la boca.
Avui la sorra i la sal s’han apoderat de la meva pell, mentre les mans del català amb dificultats a l’hora de parlar la llengua del seu país, acariciaven el timó d’aquell monoplaça que revolt rera revolt s’acostava a la glòria. Ara puc entendre com se senten aquests fanàtics vestits de blau que vibren quan un asturià puja al podi i l’acompanya l’himne, aquest si, del seu país. He dit entendre, perquè de moment no he pogut gaudir d’aquesta meravella, però un dia arribarà, no podem donar res per perdut, hem de saber el que volem i fer cada pas ben fet, no ens resignem i lluitem.
Avui Pere ha lluitat per tots nosaltres per portar l’esport català molt més amunt i encara ha de créixer molt més. Els Segadors sonaran en honor d’aquests que un dia van alegrar a tota la nació donant part del que són per acabar escoltant l’himne de la repressió. I és que, com he dit abans, entenem què se sent quan un dels teus fa història vestint els colors de la teva bandera, però el què cal ara és que tots vosaltres, congratulats amb un estat, entengueu que sense aquest premi no sou res, que l’esport perd part de si mateix en el moment que no et representa; és així com ens sentim els catalans, heu de saber que sense l’Estat català no som humans, tenim el dret de formar part d’un estat que representi la nostra cultura, ja que ha quedat clar que l’espanyol, no només no ens representa sinó que ens limita, menysprea i castiga. Heu d’entendre una cosa molt senzilla: tu ets espanyol, jo sóc català!
Avui he vist un demà on les quatre barres volaran al vent.
2 comentaris:
una nació, una selecció!! Els catalans hauríem de poder disfrutar de la nostra selecció així com la resta dels pobles, però tal i com estan les coses, veig difícil que en un futur proper es doni aquest reconeixement i es pugui arribar a escoltar els segadors en la prèvia d'un partit del mundial, però només de pensar-hi...pell de gallina.
independecia o mort?
besora!!
macu el text , artista, escriptor!
pos re
k vagi tot mol be
un dia ia teskiure alguna cosa ems prufunda
Publica un comentari a l'entrada