Com és natural, i dic natural referint-me a que és habitual, normal, no atorgat per naturalesa; dins la societat hi ha aquells que seran més afavorits i aquells els quals aquesta no els té molt en compte, o més aviat els utilitza. Com en les classes socials, hi ha una degradació, dels més rics i influents, als més pobres i marginats; en aquest cas, el que us vull exposar, la degradació ve determinada per els “guais”, fills de puta que es diverteixen humiliant els altres, i aquells que són humiliats. Al ser un estudi empíric, els extrems no els tindrem en compte i parlarem d’allò real, d’allò que tots hem viscut.
Mantenint-me al marge d’aquest tema tan polèmic i en l’òrbita de tots els mitjans de comunicació, com és el “bullying”; explicaré el perquè en molts dels temes de conversa apareix una persona objecte de mofa, aquell que recordem per passar l’estona.
En tota situació sempre hi ha d’haver aquell que rep totes les bromes, aquell que l’atzar a elegit perquè la resta de la gent centri el seu plaer en ell, més aviat en tot allò que es diu d’ell. La confiança en aquest punt és important, depenent de la que es presenti, el mofat o, diguem-li: pària, es mostra més o menys emprenyat, en funció, com ja he dit, de la confiança, en aquest cas, inversa, com més confiança: menys tensió o ràbia. Sé que és dur ser aquest objecte de burla, però tots ho hem sigut, dins de cercles d’amistat, i d’aquells que no tant, i realment no agrada. Però també cal dir que hem sigut instigadors d’un atac burleta contra el més desgraciat del grup, siguem clars.
El fet de quedar amb els amics, companys, ha generat una necessitat, la necessitat del plaer, un plaer difícil de definir, basat en la satisfacció de menysprear i insultar aquell que davant de tots té un defecte el qual centrarà totes les mirades i crítiques d’aquell context. Introduïm un nou concepte: el context. I és que el ser pària en un determinat context no genera la necessitat de ser-ho en tots els altres de la teva vida, aquell que és pària a l’escola, pot no ser-ho al bàsquet, i diré més, pot ser aquell que humilia a un altre pària a música... Sabem, però, que n’hi ha, poc afortunats, que ho són a molts llocs, què hi farem...
Potser no s’arriba enlloc en llegir aquesta teoria, o penseu que sóc bast i arrugant, o fins i tot que m’he passat una mica amb tot aquest escrit. Cert, no va enlloc, però una cosa quedi clara, no va amb cap mena d’ànim d’ofendre a ningú, no us sentiu agredits, paraula de pària a pària.
