Ara són records

Estovat com una neula sucada en el cava, recordava l’ímpetu en què picava aquell tros de fusta sense cap poder màgic imaginable a l’edat de 7 anys, brut i vell. Tots aquells records que creia oblidats fluïen altra vegada pel cervell al contemplar l’escena de la meva infància, protagonitzada, ara, per la nova generació, que donava corda a aquest dia tant especial a casa els avis, perquè la resta de familiars puguem gaudir de l’emoció que ens evoca veure’ls picar.

Alçar la manta i veure una desena de regals. Regal rera regal. Aquest gran engany d’un tió que caga regals per tota la família, té un sol significat, compartir l’amor familiar en forma de petits detalls que omplen la casa de somriures, saber que tots els presents estan per allò que faci falta, que la família està unida; potser és trist fer aquest gest només durant aquesta època, però i si no ho féssim mai? A mi el Nadal em recorda coses materials, perquè al ser infant no t’adones de res més que d’allò amb què jugar que et donen els oncles, pares i avis; però ara, al recordar-ho, sé que tot es basava en la finalitat de fer-me feliç. Que sota la manta que tapa el tió, hi ha amor i infinitat de desigs de felicitat per cadascun de nosaltres. Sabem que ens estimem i ens ho demostrem.

Què és allò que més et fastigueja del Nadal? Tota aquella gent que hi troba pegues, sembla que vulguin passar per aigua l’única època on alguna gent és feliç, l’època en la qual som més solidaris, ho hauríem de ser sempre, però si no hi fos el Nadal, quan hi pensaríem? Sembla també que aquests dies de l’any ens evoquen a consumir i comprar sense mesura, i no som així durant tot l’any? Vivim en una societat consumista no ho oblidem. No m’esborrareu fàcilment tots els records nadalencs, perquè és pràcticament tot, per mi, del Nadal.

M’encanten les nadales, m’encanta la missa del gall del Guixaró, m’encanta picar fort contra un innocent tros de fusta, m’encanta veure cada expressió d’alegria dels nens al obrir els regals, m’encanta quan ens donem les gràcies per cada regal, m’encanta aquella abraçada posterior a desembolicar el paquet. Aquesta abraçada té molt més poder que tots els diners que ens puguem gastar.