Políticament correcte

Ha arribat un punt en que la política és un joc de paraules, més que la política, la identitat política de cada membre de la societat. Atribuir-se una ideologia és fàcil, però veure-la reflectida en algun partit és pràcticament impossible. Estem submergits dins d’un sistema, social, polític, econòmic estancat, amb una sola idea de portar a terme aquesta tasca tan complicada com és la d’agafar les regnes del poder social. En general, el món es regeix per uns sistemes que, tan política, com econòmica, o fins i tot socialment, segueixen el mateix camí, estem aconseguint la globalització política del nostre planeta.

Entrant en matèria estatal, és a dir, Espanya, podem veure molt més pronunciat aquesta única manera de fer política. En temes socials, les polítiques d’aquells que es fan anomenar d’esquerres, no són gaire diferents a les d’aquells als quals anomenem de dretes. Potser si que amb el nou govern d’esquerres hem notat certa diferència amb l’anterior legislatura, però el sistema polític segueix sent el mateix, hem arribat a un punt el qual els progressistes no veuen més enllà del que tenen davant, i no són capaços d’arriscar el seu mandat per transformar Espanya en un país capdavanter en polítiques d’esquerres i pel poble.

Així com, analitzant l’altre cara de la política espanyola, també podem veure que la proximitat es fa patent. S’han apoderat de la reivindicació purament d’esquerres, com és la manifestació, s’han omplert els llavis d’aconseguir millores socials, han deixat, tant uns com els altres, de ser de dretes, i de ser d’esquerres.

Ara doncs, anar a votar és complicat, a no ser que et miris amb uns altres ulls la ideologia de cada partit, que t’ho miris tenint present el teu sentiment nacional. En aquest cas, les diferències són bastant pronunciades entre els diferents partits majoritaris. Davant les diferents nacionalitats espanyoles, cada partit té una manera de pensar, encara que n’hi ha que també són bastant pròxims; així posant per davant la teva nació és més fàcil atribuir el vot a un grup de gent concret. Però han oblidat què és ser de dretes i què és ser d’esquerres, i que hi ha gent que seguirà fidel als seus principis, que el tema nacional és superflu per alguns i que el veritable problema està en el sistema i no en les maneres.

A Espanya no existeix més política que la nacionalista, no hi ha dreta ni esquerra, i posats a dir, hi ha més dreta que esquerra.