Quan arriba la calor, i el Sol ens obsequia amb més presencia, és símptoma que s’acosta l’esdeveniment esportiu de l’any per excel·lència: les 24 hores de Futbol 7 – Vila de Gironella. Aquest any ha arribat a la dotzena edició, amb participants de totes les edats, des de cadets fins a veterans, i d’arreu de les comarques veïnes. Equips formats per una colla d’amics, d’altres procedents d’equips federats, veterans, però en aquesta edició, com en algunes d’anteriors, destacava un equip força curiós, s’anomenaven els Besora’s. No és estrany que sent vint-i-vuit cosins uns quants es dediquin a corre pels camps de futbol de tot Catalunya i que s’ajuntin a l’estiu per divertir-se plegats dins aquest espectacle mundial futbolístic, com són les 24 hores de Gironella. Altres anys tots els jugadors d’aquest equip eren de cognom Besora o membre de la família, normalment cunyats, però aquest any, sembla que la nombrosa família s’ha fet petita, i han requerit l’ajuda d’un jove jugador de Prats de Lluçanès, amic de David Besora, membre, com és lògic de la família. De fet, per no trencar la màgia que aquest equip envolta, el juvenil del Pradenc, va ser assignat com a parella de fet del seu amic, cosí Besora, i així, ja tot quedava en família.
Així doncs, amb els membres justos, l’equip dels Besora’s es disposava a començar el torneig, pensant més en acabar vius, degut a la presència de cosins d’una certa edat, però d’indubtable qualitat, que no pas en guanyar la final, ni fer un molt bon paper. Els primers partits determinaven la posició final d’un grup de 5 equips, és a dir, quatre partits. Els tres primers es classificaven directament per a vuitens de final, i la resta, els dos últims, feien un partit de repesca per poder entrar al quadre final del torneig. El primer partit va ser plàcid per als cosins, una bona defensa i una extrema facilitat dels rivals, va donar la victòria, per 2 a 0, al conjunt format només per familiars. La resta de partits del grup, els tres següents, els Besora’s, es mostraven forts defensivament i buscant el punta, que solitari a l’atac, intentava marcar a la porteria contraria. Així arribaren algunes oportunitats, però el catenatgio potser no t’aporta la victòria, però tampoc la derrota, i durant els tres partits següents no va rebre cap gol, 0 a 0, es presentava a vuitens, en segona posició i amb la porteria a zero.
Però dins dels plans de la colla de cosins, no entrava el que els esperava en el següent partit. Durant els partits anteriors s’havien trobat amb arbitratges polèmics, degut al caràcter que mostraven al camp, protestes, contundència, però el de vuitens de final va fer el màxim, potser sense adonar-se’n, per afavorir al rival. El partit va començar com els anteriors, els Besora’s tancats una mica a darrera, però sense renunciar a l’atac i al control de la pilota, i als primers minuts, va gaudir d’una triple oportunitat que el porter rival va ser l’encarregat de malbaratar. Seguia tot amb normalitat, ja es pensava en un nou 0 a 0, i amb els posteriors penals, quan en una jugada al mig del camp, amb la pilota dominada per uns dels cosins, aquest va ser objecte de falta, no sancionada per l’àrbitre, que va permetre a l’equip vestit de verd, recuperar la bimba i fer l’únic gol del partit. A partir d’aquí, un atac constant, tan a la porteria com a l’àrbitre i als jugadors rivals, de l’equip de samarreta negra. Tot i els intents en atac dels cosins Besora, el resultat no varià i aquests van abandonar el torneig abans, potser del que es mereixen, rebent només un gol i fent mèrits per anotar-ne algun més. Pel que fa als seus rivals a vuitens, accediren a quarts de final amb pèrdua de temps, encaraments amb els rivals, fins i tot, amb un familiar, que per amor a l’art feia de delegat, que al final del partit es van dedicar a increpar.Hi ha equips que no saben perdre, però el pitjor és que n’hi ha que no saben guanyar, no cal oblidar que es tracta d’un cap de setmana lúdic per gaudir del futbol, i que potser per aquests vestits de verd, el torneig era el màxim a assolir aquell cap de setmana, però pels cosins i familiars Besora, que es trobaven al camp, era per passar amb la família d’una manera diferent i divertida un parell de dies, on els gols encaixats, les derrotes, les victòries, tot era el de menys, l’important va ser, reunir a la família i compartir entre tots, alguna cosa, encara que sigui una pilota.
