dimecres, d’agost 01, 2007

Paradís, Món i Infern

En aquests moments, tinc una mica de por d’escriure sobre el que escriuré. Tinc certa por de trobar una tristesa que no he trobat des de llavors, de pensar que està tot perdut, que tots tenim un final, i que tot pot arribar a ser inútil...

MÓN

Il·lusionat esperava l’endemà, omplint la motxilla de roba, sac, estris, però sobretot d’esperança, l’esperança de deixar el que m’envoltava, per submergir-me dins un paradís de cooperació i amor. Havia passat els dies anteriors, omplint el temps amb accions d’un sentit real, per dir-ho d’alguna manera, amb una reacció immediata, que no provocava cap més reacció que la inicial, és a dir, accions mancades de profunditat.

Havia passat dotze mesos així, construint el meu futur a base d’accions similars a les que comentava anteriorment, però em separava una nit de l’espai més gratificant que pot existir, una nit i em trobaria al Paradís.

PARADÍS

Educar, jugar, cantar, lluitar. Fa feliç saber que contribueixes a fer més persones als altres, fa feliç saber que tens la gent al costat per ajudar-te en aquesta aventura. És d’agrair tot allò que s’aprèn allà dalt.

La unitat que es demostra a Cavallera, és difícil de trobar, de fet tot el que he comentat que trobem allà, ve donat per l’amistat, la vertadera amistat que pobla aquell indret, un lloc on la maldat no hi té cabuda i on la bondat hi floreix amb abundància.

INFERN

Però el pitjor que et pot passar, és estar al Paradís i rebre un cop tan fort, que et porti directament a l’Infern. Veure com realment allà on estàs és fictici, ets conscient que el Món també transcorre paral·lelament al Paradís, és difícil d’entendre l’alegria dels nens, quan de cop penses el que ens espera, allò inevitable, tornarem al món real i tota la petita pel·lícula que et protegeix se’n va.

Trist no és la paraula que descriu el meu estat d’ànim al rebre la notícia, impactat sí que ho estava! Trobar-ne bons records no és difícil per tan sempre et recordaré amb alegria, cosa que tots voldríem.

Sabem que això del cel i de l’infern és relatiu, per mi, estàs al cel en el moment que et guardem tots un racó del nostre cor, en el moment que sabem que el teu pas per aquesta vida no va ser envà, ens has marcat, per això, et dic:

Per sempre amb tu.