És tema d’actualitat, i centre d’interès des de fa uns anys, l’ús de la bicicleta com a mètode de transport interurbà. Degut a la situació, sembla que alarmant, a la qual hem arribat, en aspectes de contaminació i el futur cru que ens espera, són molts els nous usuaris d’aquest vehicle, cosa positiva i de la qual n’hauríem de treure profit i potenciar-la. S’està intentant, a Barcelona, canviar l’ús del cotxe, per un més ecològic, el de la bicicleta.
Degut aquest allau de nous usuaris, res a veure amb altres ciutat europees, s’està regulant, mitjançant ordenances, aquest ús. Es parla de civisme a la bicicleta, jo hi he estat pensant, i encara no hi he trobat sentit: és cert que anant amb bicicleta es pot ser cívic o incívic, però igual que anant a peu o amb patins. La qüestió és la manera de castigar els actes incívics d’alguns, afectant la resta de ciclistes. Comparem: un ciclista va per l’acera i propicia un cop a un vianant, està clar que l’acte del ciclista ha de ser castigat, l’acera és pels vianants, i després pels ciclistes (segons el meu punt de vista), doncs el càstig és: les bicicletes no poden anar per l’acera. Perquè un energumen faci un mal ús d’aquest transport, la resta també ho ha de pagar? Jo no ho trobo just. Ara bé, tenim un vianant que agredeix físicament a un altre, oi que no seran castigats tots els vianants a no poder circular per l’acera? Castiguem els actes incívics no restringim un transport nét i el futur de la nostra sostenibilitat.
Davant el que acabo d’exposar, pot semblar que els ciclistes tenen dret a tot, ja que han de gaudir de privilegis degut a la seva condició de ecològics i no-contaminants. Però quedi clar, el transport més nét i més a l’abast que tenim és el anar a peu, doncs, hem de tenir en compte que els més privilegiats han de ser els vianants, han de ser intocables, estan al punt més alt de la jerarquia. Seguits, ben de prop, per les bicicletes, i molt lluny, ja trobaríem, el cotxe i la moto. Però sembla que en aquesta ciutat els privilegis els gaudeixin els cotxes, estan fent ordenances que al cap i a la fi, el que provoquen és potenciar l’ús de vehicles contaminants. Serà més fàcil agafar un cotxe que una bicicleta, quan hauria de ser al revés.
Des de fa uns dies no puc obrir el televisor i escoltar un debat sobre el comportament indegut dels ciclistes, no puc perquè em poso nerviós. No puc suportar, la criminalització que s’està fent de la bicicleta, sembla que tots els que anem amb bicicleta siguem assassins i no persones. A veure, per començar, jo sóc vianant per sobre de tot, ja que l’acte de caminar és el més natural i el que menys contamina (sembla que no però la bicicleta contamina, no l’acte d’anar amb bicicleta però si la seva fabricació, és un altre tema), però està clar que no puc confiar en les meves cames perquè em portin a tot arreu, tenen un límit, per tant, la bicicleta és l’alternativa, per anar més lluny o si necessito més rapidesa, i s’hauria de facilitar el seu ús. Per contra, equiparen la bicicleta al cotxe, en mesures tant de seguretat individual, com ciutadana.
El que també està clar és que no només la culpa de la mala visió que es té dels ciclistes és de les autoritats, sinó, també, dels propis ciclistes, d’aquells que es pensen que estan per sobre de tothom i que poden passar per allà on volen, doncs no! Potser, si tots tinguéssim clara aquesta jerarquia vehicular, que humilment he exposat, les coses funcionarien millor.
