Si d’alguna cosa van servir aquells escassos minuts prostrats a la platja, on reflexionar era complicat i no per l’estat d’embriaguesa o somnolent, sinó pel context festiu i alegre que ens envoltava, va ser per fer-me adonar que els sentiments guanyen la posició a la moral, en el moment d’una lluita cos a cos per ser l’artífex de qualsevol acció que puguem o vulguem viure. No era la primera vegada que ho pensava, de fet, diuen que per ésser feliç, les accions que realitzem a la vida, han d’estar precedides per una emoció o sentiment que et mogui a comportar-te o obrar d’aquesta manera, però resulta que l’acte en el qual s’intercanviaven paraules entre els tres jacents a la sorra, duia de manera intrínseca, poca saviesa, això per començar, i l’afany de justificar o castigar l’acte impropi d’enganyar a la parella, cal remarcar, fent actes sexuals amb una altra persona.
Sempre he pensat que tot allò que envolta a l’abominació de fer el salt a la parella, no tenia raó de ser, ja que analitzant-ho de manera freda, objectiva i tenint en compte principis morals, no hi ha res, crec jo, que ens faci pensar que aquella persona ha de rebre un càstig exemplar per part del destí. M’explico: com a animals que som, tots tenim la necessitat, i no només necessitat, sinó que se’ns presenta de manera involuntària, de sentir atracció per un altre membre de la mateixa espècie. Aquesta es pot diferenciar de l’amor, ja que aquest és un sentiment molt profund i que et fa veure l’altra persona, no només com un membre amb el qual vols compartir moments de sexe, sinó tota la vida, amb tots els moments màgics que et brindi. Arribat aquest punt, la justificació del judici abans establert, seguiria el camí que com a éssers que necessitem l’acte sexual, no és amoral seguir l’instint i fer sexe amb la persona que t’atrau físicament. Segons la meva visió el sexe no només és existent dins la parella, sinó que és natural i forma part de tots aquells actes que ens vénen de gust per tenir una vida més completa i agradable, com poden ser, anar a fer un cafè, passejar, estar a llocs meravellosos, viure instants intensos, un seguit d’accions, que amb la presencia de l’amor són viscuts amb una intensitat enorme amb comparació amb la seva manca. Així doncs el sexe és un acte amb la finalitat de buscar el benestar, no crec que moralment sigui blasmable, ja que, com qualsevol acte amb aquesta finalitat, com els esmentats anteriorment, es poden compartir amb qualsevol persona, no cal que sigui la persona de la qual estàs enamorat o enamorada.
Tot l’establert anteriorment, no és fruit d’un impuls natural que m’obliga a escriure sense pensar, el contrari, hi he donat moltes voltes, i em puc anticipar a la visió contraria a la meva que pugui pensar que el sexe és una cosa molt íntima i que només es pot compartir amb certes persones, és veritat, però és una visió, no una afirmació moral, per alguns és íntim i molt secret, però per altres pot ser una eina que mostri tot el seu interior. A més, aquesta visió secreta del sexe, crec que ve determinada per la cultura, encara estem submergits dins la cultura que mostra el sexe com un tabú, és clar, que en el passat era més exagerat, però actualment encara costa normalitzar tot allò que envolta al sexe.
Si fins ara s’ha mostrat la part moral de qualsevol acte sexual, segons la meva visió, a partir d’ara, toca donar-li la oportunitat a l’enemic de la moral, i guanyador, en aquesta lluita cos a cos: els sentiments. He intentat justificar la naturalitat que pot tenir qualsevol acte sexual amb qualsevol persona, això no vol dir que si en un determinat moment la persona a la qual li han fet el salt, sóc jo, això no m’afecti, ja que tinc sentiments i diré més, tinc orgull, massa, ho sé, i dins meu es crearà la imatge de la traïció, del poc respecte i de la substitució, pensant que si aquella persona que tant estimo, amb qui comparteixo moments de sexe molt especials, aquests moments els comparteix amb algú altre, aquest altre m’haurà substituït dins la ment de la persona amada o compartim posició dins seu. Sabem que no és així, perquè els moments que comparteixes amb la parella són molt més intensos que els que pots compartir amb algú altre, però el sentiment de rebuig, substitució i, perquè no dir-ho, el sentiment de possessió, ens fa veure les coses com una traïció, i el sentiment d’amor que senties, sembla haver estat ferit per aquest acte, natural i propi de qualsevol espècie animal. Aquest seguit de sentiments són els que ens fan obrar en conseqüència, els que ens fan pensar que l’acte de fer el salt és vituperable i justificant per condemnar a aquesta persona a rebre un seguit de qualificacions, que la transformin en algú que deixa molt a desitjar. Aquí és on rau la conclusió de la reflexió, quan la parella ha realitzat actes sexuals amb algú altre, els sentiments que ens crea aquest fet, són els culpables de les accions, reaccions, que posteriorment puguem viure o sentir, moltes vegades, sense tenir en compte, la moral, i acabem jutjant de manera errònia aquest acte natural, humà i agradable.
No és fàcil tancar totalment la reflexió d’un tema tan complex com aquest, i crec que arribat aquest punt, s’han donat moltes voltes al tema, però per acabar, dir que en el moment de la presa de decisions un cop t’han fet el salt, també hi influeix molt la cultura, tot el que envolta el sexe, allò que es comentava anteriorment, que és íntim i secret, i aquest fet també afecta al sentiments. Quan estàs submergit en un context social que et dicta que el sexe és una cosa personal, que només ho has de fer amb aquella persona que estimes i molts cops, va lligat a la morbositat, aquest cúmul de circumstàncies afecten a l’hora de sentir, en el sentit sentimental, que et creen sentiments de víctima, aixafament i amb ganes que aquesta persona que t’ha traït, rebi el que es mereix.
No desitjo a ningú passar per aquest tràngol, però si algun cop passés, podríem analitzar el fet de manera freda i objectiva, moralment ho podem entendre, no ens hi fem mala sang i contemplem-ho com un acte natural i intrínsec a l’ésser humà. Sé que no és fàcil ignorar els sentiments, són el motor de la vida.
