Previ a qualsevol idea esmentada en aquest relat que a continuació es presenta, m’agradaria cobrir-me les espatlles i mostrar que el significat de crítica, no reflecteix únicament els defectes d’allò sotmès a anàlisi crític, com molts deveu saber, sinó que també, com d’altres potser desconeixíeu, s’intenta exhibir-ne les virtuts; per tal de demanar-vos que no jutgeu les línies adjacents com un atac i abominació contra la lectura.
No és que últimament senti exagerades opinions respecte el poder que conté la lectura, els llibres, com en són d’útils i totalment necessaris per ser éssers cultes i amb vàlua. No és que ho senti ara, sinó que fa anys que es promou, des de molts àmbits: el conciliar lectura amb la nostra vida diària, i és una lluita que s’hi uneix tothom. Ara bé, em sorprendrien opinions contràries a aquest fet, no per contenir un missatge punyent per a la societat, sinó pel simple fet que es donen poques vegades, o fins i tot, mai. Ningú s’atreveix a qüestionar aquestes idees que en un moment van ser revolucionaries, i ara potser han passat a ser corrents, ordinàries, fins i tot. La lectura és un símbol de cultura, i fa por intentar sacsejar-la, perquè aquell qui ho faci serà castigat per la multitud.
Entrant més al fons de l’opinió que en tinc jo al respecte, crec que la lectura és una font de coneixement, informació, que ben gestionada proporciona la saviesa i la vàlua abans anomenada, que s’anhela des de la societat. Però que si se’n fa un ús particular, aquell ús que no comporta l’enriquiment personal, ja no forma part d’aquesta lectura per la qual s’ha lluitat molts anys, la lectura de l’ésser culte. Tot i així, el llibre és una font d’imaginació important.
Encara que pugui semblar inversemblant, m’agradaria comparar aquesta situació, amb la que pateix l’aparell marginat en les òrbites intel·lectuals, però que a la vegada és el rei de la casa. La televisió. En nom de la salut, del benestar, de la realització personal, rebem infinitats de malediccions cap aquest objecte, i ens recomanen que evitem seure davant la pantalla tonta el màxim possible. Però a la vegada és la millor arma per combatre la ignorància, el desconeixement, pot ser la font d’informació més gran, ara bé, tot depèn de l’ús que cadascú en faci. Exactament igual que el llibre, protegit i enaltit. Ella, castigada i calumniada. Siguem racionals, equitatius. Si hem de menysprear la televisió pel seu contingut comú i absurd, fem-ho també amb els llibres que presentin un contingut similar.
Últimament, i per acabar, he copsat opinions, minúscules en nombre davant les esmentades anteriorment referents a la bondat de la lectura, però a la vegada importants, que titllen els aparells de reproducció de música, les màquines que cobren, d’òrgans aïlladors, quant els utilitzem de forma personal i difuminem el contacte amb la gent, i mostren soledat i tancament, s’evita el tracte amb les persones...i jo em pregunto: i amb el llibre no passa el mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada