Només...mirades?

Rera cada mirada que unia ull amb ull hi havia molt més que el mer acte natural i essencial de mirar, era molt més que un dels cinc sentits: veure. En la desesperació, l’activitat, el descontrol, es teixia novament el lligam entre els ulls. Potser es buscava molt més que una trista i simple mirada, però sembla mentida la d’emocions que transmet aquest comú succés. Van valer la pena totes elles, totes transmetien un fons, se sabia que en aquest fons esperava el més preuat dels sentiments. Però totes tenien també inconvenients, i és que encara que el contacte hi fos, mancaren abraçades, petons, la unió dels dos fons de cada mirada convertida en física. Enlaire es deixaren caure, i cada cop que es buscaven, es trobaven.

Només...mirades? És un tribut a les coses incompletes, a totes aquelles relacions que es van quedar en mirades, que no les menyspreem, que el significat d’una mirada és molt ampli i transmet, en infinites ocasions, emocions que amb paraules, gestos, no es podrien percebre. Cada part d’un tot té la seva importància, i és que són les mirades la part d’un tot, i com a tal, cal remarcar-ne el significat.