3

Aquell pati probablement havia jugat a futbol, aquella època era la meva única preocupació, saber si ens tocava el camp gran o el camp del carrer, amb quin equip aniria i amb quins companys, o potser ens tocava el camp de bàsquet, una decepció per mi. El cas és que al tornar a la classe m’esperava la tasca que des de feia uns quants dies se m’havia dictat, una tasca del tot innocent, on la ingenuïtat del nen era totalment necessària, on fins i tot, també, la seva il·lusió, aquella que se li mostrava al fer un favor a la mestra. D’aquesta en recordo el nom, Marta.

L’objectiu per a la mestra era totalment contrari al del il·lusionat minyó, és a dir, jo. El paper se’m lliurava a la mà i fins que no arribava al terreny on acabava la missió no es separava de mi, quina confiança mostrava en mi la mestra! Corria per l’escola que Marta mantenia una relació més que professional, amb el professor de gimnàs (el record del seu nom és borrós), o el de informàtica, com es vulgui, era d’ús variat. El meu coneixement detallat de l’escola em va permetre realitzar cada viatge fins la sala d’informàtica, la ubicació de la qual pocs coneixíem, i entregar en mà el paperet, de contingut del tot desconegut, i encara diré més, poc m’importava. Cartes d’amor lliurades pel carter habitual, anades i vingudes de la sala d’informàtica, em vaig convertir en el tercer de la relació, sense mi allò no tenia esperança, i ho feia sense saber el poder que se m’havia concedit.

Però en algun moment algú dels dos va pensar en mi? I si jo, posem per cas, estava enamorat bojament de Marta? O de Professor d’Informàtica? (és suposar molt). Si se m’hagués passat pel cap, obrir una de les cartes, hagués descobert la infelicitat de l’amor no correspost i, a part, hagués visualitzat en el meu cap que se m’havia utilitzat per tal d’amenitzar un relació totalment contraria als meus interessos. Aquella relació es mantenia viva gràcies al meu ajut innocent, i amb bona fe.

Queda clar doncs que TRES és un numero que és millor no aplicar en relacions amoroses, i si es fa, penseu com es pot sentir aquesta tercera persona, quins són els seus interessos, i sobretot mostreu-li tota la informació possible perquè es faci una idea de on s’ha ficat. És provable que no em feu cas amb això que us dic, però feu-me un favor, si sóc jo aquest, apliqueu-ho si us plau. Aquests consells són extrets empíricament, el cas de l’idíl·lic amor entre dos membres del professorat de l’Escola Sta. Anna no és l’únic cas en que he sigut el TRES.